L’Èlia Martínez-Cava Carrasco va néixer l’any 1952 al barri madrileny de Vallecas, un barri humil de gent treballadora. Els seus pares tenien molt clar que calia lluitar per aconseguir una vida millor, fet que li van inculcar de ben petita. D’altra banda, també li van ensenyar que, durant el franquisme, el millor que podia fer per protegir els seus era callar. Malgrat tot, l’Èlia no es va rendir sinó que va seguir el camí de la lluita fins a l’actualitat: una educació de qualitat per a tots i totes; la igualtat entre dones i homes; l’acollida pels refugiats, així com també lluitar per a què no es produeixin, a dia d’avui, casos d’abusos policials a les presons de casa nostra.

L’Èlia va venir dos dies a la nostra escola per explicar, a l’alumnat de 2n de Batxillerat, part de la seva experiència viscuda a finals del franquisme i, sobretot, durant la transició. En el seu relat va mostrar gran part de la seva vida, una experiència nova per a ella, ja que mai abans havia explicat les seves vivències personals; també ho va resultar per nosaltres.

Els fets que ens va explicar van emocionar-nos i captivar-nos, ja que ella va viure durant un període de la història d’Espanya caracteritzat per una forta repressió. Especialment contra el bàndol antifranquista al qual ella va unir-se des de molt jove, en concret, a les Joventuts Comunistes, per després formar part del PCE (Partit Comunista d’Espanya). Durant els darrers temps del període de la seva militància clandestina, en concret, pocs mesos més tard de la mort del Dictador, l’Èlia va viure en primera persona la repressió d’un Estat que encara no era pas democràtic. La repressió encara era present als carrers, a les presons… ella la va patir fins a la consolidació d’aquest estat democràtic.

El testimoni de l’Èlia ens ha servit per a conèixer l’etapa del franquisme des d’un altre punt de vista: hem pogut conèixer realment el que van patir les persones represaliades. D’aquesta manera, hem arribat a entendre millor el perquè de moltes coses. Les vivències personals sempre són més commovedores que els llibres de text.

Anna Torras

Martina Génzor

Oriol Alonso

2nC Batxillerat

By ELCRIT