Menú

Marta Ligioiz. La cooperació com a eix del desenvolupament emocional i social.

Destaquem

Ahir vàrem poder comptar amb la presència de la Marta Ligioiz, llicenciada en medicina i cirurgia, master en neurociència, especialitzada com a formadora en intel·ligencia emocional i neurobiologia del comportament, i que integra moltíssims elements d’expressió creativa i joc en la seva pedagogia de l’aprenentatge. Vinguda expressament des de Sevilla per fer-nos una xerrada al Cercle Cultural de Granollers.

Si us diguéssim que va parlar d’oxitocina, dopamina i serotonina, segurament respiraríeu alleujats els qui no vàreu venir; però, si pregunteu als qui hi varen anar segurament us diran que s’ho van passar molt bé i que va ser una xerrada «diferent». Amb la gràcia i la desinvoltura que caracteritza la Marta, ens va fer tancar els ulls, ens va fer moure les articulacions, ens va fer aixecar-nos de les butaques, ens va fer ballar, va demanar voluntaris per pujar a l’escenari a fer de neurona, de regulador, de serotonina… i, sobretot ens va saber explicar amb una senzillesa brutal una sèrie de veritats claus de la neurociència. Ens va parlar de felicitat, d’estrés, de pors i tristeses, de la motivació i el plaer, de les virtuts d’equivocar-se i de la confiança que un mateix es guanya dia a dia. I ens va mostrar amb una senzillesa espaordidora que està en les nostres pròpies mans acréixer els nivells de serotonina, de «l’hormona de l’humor» i que, en canvi, determinats hàbits i rutines de la nostra societat ens porten a anar «contra natura» i, el que és pitjor, a crear mals vicis en els nostres fills i filles. Ens va mostrar que la tendència excessiva a utilitzar les pastilles o l’alcohol com a solució als desequilibris emocionals i personals no porta enlloc.

I ens va recomanar que riguéssim més, que cantéssim més, que fóssim capaços de donar alguna sorpreseta de tant en tant als qui ens envolten, i que ens poséssim una llista a la nevera d’aquelles petites coses que ens il·lusionen, que ens engresquen.

I, per damunt de tot, ens va fer adonar de les virtuts de la cooperació per al desenvolupament emocional i social de les persones.

I, predicant amb l’exemple, ens vàrem fer un fart de riure amb les seves explicacions i els seus exemples i vam passar una estona molt entretinguda. Però ara ve el pas següent: hem d’intentar portar a la pràctica en la nostra vida quotidiana el que vàrem saber veure clarament dins d’aquella sala.

0

Categories:   Altres