El dissabte 21 d’abril, la Sala Tarafa de Granollers va acollir el lliurament de premis de la 15a edició del Concurs de Narracions Solidàries que organitza Mans Unides.
Enguany aquest concurs pretenia sensibilitzar els nois i noies sobre el malbaratament alimentari.
A la categoria de 10 a 11 anys es van presentar 88 treballs, dels quals va resultar guardonat amb el 1r premi el treball d’en Guillem Riera Mancilla, alumne de 5è C de la nostra escola, amb un treball que porta per títol “La revolta dels aliments”.
Moltes felicitats, Guillem!
A continuació teniu l’obra guanyadora.
LA REVOLTA DELS ALIMENTS
El malbaratament alimentari és el fet de llençar o desaprofitar el menjar. A mi sempre m’havia costat entendre el significat d’això i, per aquest motiu, la meva àvia sempre m’explicava el mateix conte: “La revolta dels aliments”.
La història es situava a casa dels Riera, una família que habitualment llençava el menjar que sobrava sense guardar-lo mai en carmanyoles i sense intentar acabar-se el menjar del plat.
Fins que un dia, inexplicablement, el menjar llençat a l’orgànic va cobrar vida. Les bledes van començar a relacionar-se amb els bròquils, els espinacs es van fer amics amb el peix i així va ser com es va iniciar la que va ser la primera gran revolta dels aliments.
Cansats de ser rebutjats i d’escoltar dia si dia també:
-Nooo, avui per dinar hi ha bròquil i no m’agrada… o excuses barates com: -ja m’ho acabaré demà, -és que no tinc gana, -avui no em ve de gust, – no tinc el dia…
En aquell moment, tots els aliments es van posar d’acord i van dir que no tolerarien ni un sol menjar més a la brossa, ni un sol rebuig més cap a ells, estaven farts i indignats!
A l´endemà, en Jordi, el fill dels Srs. Riera, es va trobar una nota a la nevera que deia: “NO REBUTGIS MÉS EL MENJAR, SENSE NOSALTRES NO PODRIES VIURE”. Aquella nota apareixia cada cop que en Jordi s’acostava a la cuina.
Uns dies després, mentre en Jordi dormia, les bledes, el peix, els espinacs, les llenties,… van intentar entrar dins els seus somnis i, d’aquesta manera, van anar apareixent en el seu cap tots els aliments que ell rebutjava.
La bleda li deia:
-Per què em rebutges? Jo només vull donar-te força, energia i ferro.
El peix li deia:
– Per què em rebutges? Jo només vull donar-te fòsfor perquè el cervell et funcioni millor.
I així van anar apareixent cadascun dels aliments…
L’endemà quan es va llevar, alterat pel somni que havia tingut, es va trobar noves sorpreses. A la porta de la nevera hi havia fotos de nens desnodrits, articles del diari que explicaven que amb el menjar que es llença es podria alimentar a poblacions senceres,… En Jordi començava a estar amoïnat, alguna cosa no anava bé.
La família Riera cada cop anava llençant més menjar i a en Jordi cada cop li anaven apareixent més imatges al cap de gent que passava fam, etc. Tot plegat anava afectant a la consciència d’en Jordi fins que un bon dia es va plantar davant dels seus pares per tal de reflexionar i aturar allò que estava passant.
En Jordi va explicar tan bé com va poder, als seus pares, els malsons dels darrers dies i tot i que els pares ho van trobar molt estrany tot plegat va fer que poguessin tenir una conversa interessant.
Els pares es van adonar que el que estaven fent era un autèntic disbarat i en Jordi va aprendre a valorar els aliments per tots els beneficis que li comportaven.
Entre tots, van acordar certes normes a complir: reservar en carmanyoles el menjar sobrant, procurar de no comprar més del que necessitaven, no rebutjar els aliments perquè el gust o el color no els agradés sinó valorar-los pel valor nutritiu que tenien i un munt de coses més. No us penseu pas que va ser una feina fàcil però estava clar que algú havia de començar a actuar.
A poc a poc els malsons es van anar convertint en somnis agradables de conreus, horts,… i arbres fruiters que vist als ulls d’en Jordi no es movien per la força del vent sinó que ballaven de felicitat.
Encara avui als pares d’en Jordi tota aquella història de la revolta dels aliments els sona a xinès però en Jordi està segur que ha estat real.
A partir d’aquell moment la família Riera es dedica a fer conferències i contes explicant la seva iniciativa per a fer un món millor. Semblava que la fam al món pogués arribar a la seva fi i, en gran part, gràcies a “La revolta dels aliments”.
Aiiiiii iaia, com m’agrada que m’expliquis aquest conte cada nit!
-Demà toca bròquil?
Guillem Riera Mancilla
5è C