Sóc Mare d’un estudiant de 3r d’ESO i us escric perquè el passat dilluns 7 de maig, vaig participar com a membre del tribunal d’avaluació de treballs dintre del projecte: PREFUTURE NANO CHALLENGE NANO.
El que he vist i viscut m´ha satisfet enormement i això és el que vull transmetre als pares.
En una hora tots els grups de nois i noies van haver d´exposar els seus treballs dintre del projecte d´itinerari, on un tribunal format per un professor de l’escola, investigadors del CCiTUB (Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona), una representant d’EscoLab, alumnes del Grau de Nanociència i Nanotecnologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, alhora que també pares i mares, els avaluava individual i grupalment.
En aquest projecte els nois van haver de presentar oralment un producte fet amb tecnologia nano. L’exposició em va sorprendre, perquè els adolescents van parlar amb ganes, sabent el que havien fet, i tots amb la idea de que el producte es podria vendre i comercialitzar.
Va haver-hi invents de diferents productes com: Cremes hidratants amb nanopartícules que evitaven l´ ús de guants de làtex, cremes hidratants amb propietats desinfectants medicinals, pintures amb propietats hidròfugues que evitaven l’humitat i fongs, samarretes amb propietats hidratants i reconfortants, perfums antibacterians, asfalt repel·lent d’aigua… En definitiva, s’havien inspirat amb productes existents i els havien millorat.
Francament tenim talent i molt bon futur amb aquests inventors.
Per altra banda, la segona part de l’exposició la va guiar un alumne. Vam fer un recorregut al voltant del claustre i per diverses aules.
Els professors i pares passàvem per les diferents estacions, tipus estands de mostres, on hi havien panells amb murals plens d´informació interessant. Explicaven les sortides que havien fet , el que havien aprés sobre microscopis. Feien experiments en directe, semblant al programa de ciència “Què Qui Cóm”. Fins i tot en un experiment van crear nanopartícules de Coca-Cola, que es podien tocar en format gran. Es podia votar per escollir un pictograma per identificar els productes amb nanotecnologia.
A la Mediateca els treballs els van exposar en anglès amb unes presentacions orals immillorables. En una altra classe uns nois van presentar vídeos de YouTube de temàtica NanoTecnologia. A un aula es van presentar dos vídeos fets per un grup on simulaven la visita d´uns clients a una empresa demanant productes amb nano tecnologia; molt real, com si fos una empresa actual.
Després de tres anys de l´inici del treball cooperatiu, en equip, i del projecte en el que la nostra Escola ha confiat tant, veig que no s´havien equivocat i que el canvi en la forma d´ensenyar i d’aprendre, sobretot d’aprendre, ja és un fet.
L’escola amb aprenentatge experimental, tocant el que s´ha d´aprendre, és la fórmula secreta per a que els coneixements siguin perdurables, significatius.
Els nois i noies estaven il·lusionats i orgullosos del que havien fet, i no només del què eren capaços de fer, sinó també de transmetre com ho havien fet. Crec que és el més important, ja que es necessita tenir criteri per interpretar i entendre com es fan les coses.
Els procediments són essencials, i amb el treball d´itinerari es pot apreciar la feina feta pel professorat, que en tot moment han monitoritzat el treball dels grups.
M’agradaria reconèixer a l’equip del Projecte la bona feina feta. No és gens fàcil pilotar a uns grups amb tanta gent de diferents aptituds i actituds, però considero que l’objectiu s’ha aconseguit. Gràcies, continueu així.
