A les estones d’expressió escrita els nens i nenes de 5è estem treballant el conte. Entre altres coses, hem fet un conte conjunt de tota la classe. És un conte super emocionant… Tot passa a Alderan, on en Marc i l’Ona viuen un aventura on hi apareixen llamps, anells, pollets gegants, dracs de sis caps… En fi, no avançarem més, esperem que us agradi!
Per cert, alguns companys es van animar i van fer unes il·lustracions xulíssimes sobre en Marc i l’Ona a Alderan (un país ple de fantasia i emoció).
En Marc i l’Ona al bosc màgic
Hi havia una vegada dos nens, en Marc i l´Ona. Un dia assolellat d’estiu mentre jugaven al jardí de casa seva es va posar a ploure com mai havien vist. Espantats, van córrer per entrar a casa, però abans d’arribar-hi va caure un llamp i … quan van obrir els ulls es van trobar en un bosc màgic.
Els dos amics estaven ben desorientats, no sabien on eren, però de sobte els va aparèixer davant seu un pollet gegant, i darrere seu un altre i, un altre i , un altre. N’hi havia quatre! Un dels pollets els va dir:
– Qui sou vosaltres? Què hi feu aquí?
L´Ona va respondre:
– Som l’Ona i en Marc. On som? Què hi fem aquí?
– Heu arribat a Alderan.
– No conec aquest lloc – va dir en Marc- Com podem sortir d’aquí?
– Heu d’anar a buscar l’anell màgic del rei Kalum, així podreu crear una forta tempesta que us portarà de nou a casa vostra – va dir el pollet gegant-. Però heu d’anar amb molt de compte, perquè pel camí us trobareu un drac de sis caps. Per ara ningú ha aconseguit tornar a casa seva.
Els pollets es van acomiadar dels dos nens i se’n van anar cantant “ piu, piu, piu…”.
En Marc i l’Ona van emprendre viatge per aconseguir l’anell. Quan van arribar al palau del rei Kalum van veure l’anell. S’hi van apropar sigil·losament per tal de no despertar el drac que dormia molt plàcidament.
Amb molt de compte, en Marc es va posar l’anell i en aquell mateix moment va crear un fort llamp que va caure sobre ells dos.
Instants després en Marc i l’Ona tornaven a ser a casa seva sans i estalvis.
Quan van ser a casa seva, ja no plovia… Això sí, cada vegada que plou i cauen llamps recorden aquella granaventura. Gràcies a un llamp, aquest conte ja és clar.