Menú

ELS AMICS O ELS VIDEOJOCS

Era ple hivern en un poble molt petit dels Pirineus, on hi vivia un nen que es deia Xavi.

En Xavi cada dia anava a l’escola, allà hi tenia molts amics. Els seus amics cada dia mentre no arribava el mestre parlaven d’un videojoc molt famós. Tots el tenien, tots menys en Xavi, però tot i així, a en Xavi li interessava molt i anava pensant:

– Com que els Reis Mags vindran d’aquí a molt poc, els puc demanar aquest videojoc.

Es va sentir molt orgullós de la idea que havia tingut, així que només arribar a casa va escriure una carta als Reis Mags demanant aquest videojoc.

En Xavi va esperar impacient fins al dia de Reis. Van anar passant els dies… fins que per fi va arribar! Es va despertar i ràpidament va començar a obrir els regals. Cap d’ells era el videojoc i només quedava per obrir un sobre… Allà no hi podia ser el videojoc, però ell encuriosit el va obrir. Era una carta que deia:

«Estimat Xavi, no hem trobat el teu regal desitjat, però ens han dit que a la primavera en tornarien a crear de nous. Però et prometem que te’l portarem!

Els 3 Reis Mags»

I així va ser, en Xavi va esperar i esperar…

– Xavi! -es va sentir des del menjador.

En Xavi va anar-hi corrent.

– Al teu pare i a mi ens han ofert una feina de les 8h a les 19h, així que hauràs d’anar a l’escola i tornar a casa tu tot sol.

– D’acord, tranquils. Me les apanyaré. -va respondre ell.

I dit i fet, en Xavi anava cada dia sol a l’escola i tornava amb els seus amics. Va arribar la primavera, i un bon matí, quan en Xavi es va llevar, no s’ho podia creure! El videojoc era allà! Es va posar a jugar tot el dia. Va tornar a tenir una de les seves meravelloses idees. En aquest cas, no era meravellosa: Com que els seus pares no tenien cap possibilitat de saber si anava al cole o no, no hi va anar. Es va quedar tot el dia a casa fins les 7 de la tarda, que era quan arribaven els seus pares.

Això es va repetir durant dies, setmanes… Els seus amics es van començar a preocupar i el van trucar. En Xavi els contestava de manera molt desagradable perquè tenia molta pressa per jugar. La mestra va trucar als seus pares i ells van parlar amb en Xavi sobre el que estava passant. En Xavi ho va reconèixer i es va adonar de com havia tractat als seus amics. Van amagar el videojoc i en Xavi va trucar als seus amics i es va disculpar.

Un dimecres es va llevar i va anar a l’escola. Es va disculpar amb tothom i van tornar a ser amics. Aquella mateixa tarda va anar amb els seus amics a jugar als camps de flors a prop de l’escola. Va ser en aquell precís moment quan va saber apreciar com de bonic era jugar al camp en comptes d’estar tancat a casa tot el dia.

Mai més es va sentir a parlar d’aquell videojoc i la mestra va escriure a la pissarra:

Els videojocs els tindrem sempre, però als amics i a la família no.

ELSA JANÉ 4t D

0

Categories:   Primària