Sortida d’història: la batalla de l’Ebre
El dimecres 21 del passat desembre, tots els alumnes de 2n de Batxillerat, juntament amb el professorat d’història van realitzar una sortida a la Terra Alta. El motiu era poder treballar el temari tractat a història: la Guerra Civil espanyola. La visita es va basar en conèixer els llocs de la Batalla de L’Ebre, la qual es produí entre els mesos de juliol i novembre del segon any de la guerra, el 1938. La durada de l’excursió va ser des de la sortida de l’autocar, 6:30h, fins prop de les 9 del vespre. La visita guiada ens va dur a diversos espais coneguts d’aquella batalla on encara queden records en els nostres dies com: el Memorial de les Camposines, les trinxeres de les Devees, la Fatarella o poble vell de Corbera d’Ebre.
Diferents guies, persones del territori, ens van acompanyar al llarg de la ruta, explicant-nos diverses anècdotes sobre els llocs visitats, explicant simplement els fets històrics viscuts sobre las zones visitades o curiositats sobre la batalla de l’Ebre, una de les batalles més importants de la Guerra Civil espanyola.
Una de les zones més sorprenents per veure són les ruïnes del poble vell de Corbera d’Ebre, on es podia observar la catàstrofe que van causar els diversos bombardejos que va patir aquell poble, on vam trobar un munt de cases enderrocades, milers de records sotes les runes, o simplement terra i pols de tot aquells edificis destruïts i ensorrats. També va ser interessant i cal destacar l’experiència d’entrar en una trinxera i imaginar la sensació de tancament que presenciaven els combatents en aquells moments d’alta tensió.
Va ser una sortida original i diferent, que va permetre, a l’alumnat de 2n de Batxillerat, descobrir espais nous i ampliar els seus coneixements sobre la història d’Espanya, d’una manera diferent. La sortida va permetre aïllar-nos i desconnectar, encara que només va ser un sol dia, de la tensió i pressió que estem vivint durant aquest curs.
Marina Fernández
Ivan Yétor
2n C Batxillerat
Al servei de la República
La cendra queia com una suau pluja de novembre sobre els inerts cossos dels meus companys. Encara que lluitéssim per un llegat etern, potser algun dia seríem oblidats. La pólvora que sostenia aquelles terres sense nom era el fugaç record d’una guerra entre ger
mans que havia perdut tot el sentit, que potser no va arribar a ser més que una cega il·lusió.
Em trobava de peu davant de l’Ebre, veient com un gran exèrcit de nacionals s’apropava, amb una força contundent, als últims bastions que li quedaven a la República. Vaig sentir una forta explosió i un estrany xiulet va invadir els meus sentits. El pont per creuar l’Ebre s’havia trencat. Tot estava perdut. Però jo em sentia amb més força que mai. Les antigues ferides tenien més sentit que cap altra vegada perquè jo sabia que el que estava defensant era la causa justa. Encara que es cobrés la meva vida li estava donant l’oportunitat a algú més d’explicar el que realment havia passat en aquella batalla i que la visió dels nacionals no fos l’única que perdurés en el temps.
Era 16 de novembre de 1938 quan les tropes franquistes havien iniciat el que seria la seva última gran ofensiva contra els republicans. Jo, el que molts podrien pensar un il·lús de La Lleva del Biberó portava exactament 115 dies lluitant a la Batalla de l’Ebre. I ara, com a última voluntat entregava la meva vida al servei de la República. No com un soldat, sinó com un fidel company.
Laia Maestre Guàrdia
Marina Rubio Garcia