Sabeu d’on prové el mot “Crit”, que és com s’anomena la vostra revista?
És una història ben divertida.
Resulta que quan Ròmul va fundar la ciutat de Roma, l’any 753 abans de Crist, va adonar-se que havia tingut una “petita” errada: a la ciutat no hi havia dones, tot eren homes! Això era un problema, i ben gros! Per resoldre’l va convidar a una gran festa els habitats, i sobretot les habitants del poble veí, un que habitava al capdamunt del Mont Quirí.
I vet aquí com els habitants del món Quirí, anomenats “Quirits” es van unir al poble de Roma. Vaja, que el poble romà va resoldre el seu problema fent-se amics a “Quirits”.
Des d’alehores, demanar ajuda als veïns, exposar una situació o fer córrer una notícia en van dir “Quiridar”, i d’aquí prové el verb “cridar” i el mot “crit”.
La revista El Crit, té quelcom d’aquesta anècdota. És la que dóna a conèixer a tothom què passa al col·legi. El Crit, crida, convoca, presenta i anima tots els membres de la comunitat educativa.
Però no sé si sabíeu que El Crit també té família. Unes quantes germanes que fan la seva mateixa funció per altres col·legis escolapis. Us en presento algunes: la Xerrameca de Sabadell, l’Es-fa-saber de Sarrià, la Crinca de Moià, l’Escola de Terrassa, el “Can Colapi” de Mataró, l’Aula de Sitges, la Pia de Vilanova, l’Escola Informa de Caldes, el Xamfrà de Balmes, l’Es-Pia-Dimonis de Diputació, el Full de Balaguer, el Timó de Tàrrega, l’Escolapi@cat d’Igualada i moltes més. També els professors tenen la seva revista, que es diu Papers, i els escolapis llegeixen la Catalaunia, que aquest més de novembre ha arribat al número 500; i la revista mundial de l’Escola Pia, editada en quatre llengües, es diu Ephemerides. Gran família, doncs, la de El Crit, que si un dia la voleu conèixer, només cal que passeu per l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya, a Barcelona, on tenim col·leccionades totes i cadascuna d’elles.
A partir d’ara el Crit apareixerà sense paper, de forma més ecològica, ràpida i eficient.
Felicitem, doncs, des de l’Escola Pia de Catalunya, El Crit, i l’encoratgem a continuar fent la seva feina amb aquest nou format electrònic.