La xerrada del passat 27 d’octubre a càrrec del biòleg i genetista David Bueno ens va deixar a pares i a docents unes quantes “perles” que ens poden ser útils en el treball educatiu que tots duem a terme amb els nostres fills/es i alumnes respectivament. En alguns casos, molt aplicables a la importància del treball cooperatiu i interdisciplinari que l’Escola Pia ja fa dos cursos que ha endegat.
Per exemple. ens va explicar que no importa la quantitat de neurones que tenim al cervell, que oscil·la de 70.000 a 95.000, aquest factor d’origen genètic no influeix en la nostra capacitat. El que realment influeix és la capacitat de crear connexions neuronals, que són milers de milions, que es creen en el procés de creixement i aprenentatge. D’aquí, per exemple la importància del treball interdisciplinari: si jo explico a matemàtiques el teorema de Pitàgores per calcular l’alçada d’un arbre, o la paràbola amb una pilota de bàsquet i una cistella, es generen relacions neuronals més riques i persistents, amb una visió més àmplia de la realitat. Les connexions neuronals que creem ens permeten també, activar el desenvolupament de tots els alumnes en la seva mesura per treure’n el millor d’ells mateixos.D’aquí la importància del projecte que hem endegat dels àmbits sociolingüístic (ciències socials, llengües…) i científico-tècnic perquè els aprenenatges s’han de vincular, i els aprenentatges han de tenir relació amb la vida real, laboral, els problemes i els projectes han de ser globals i interdisciplinaris.
També ens va explicar la seva convivència a l’Àfrica d’un mes amb una tribu de bosquimans, on va aprendre la importància del treball cooperatiu per a la supervivència. Es tracta d’una societat paleolítica, caçadora i recolectora, on cada individu aporta a la tribu i reparteix allò que pot segons les seves capacitats i habilitats. No tots serveixen per tot, però si cadascú pot fer una aportació de la qual en depèn la supervivència de tots. El treball en equip que portem a terme ens prepara, no només per l’acceptació de la diferència i la tolerància, sinó que també és un element de supervivència en món cada cop més interconnectat. I per això és un factor que també avaluem.
Finalment la importància de les emocions que transmetem de forma conscient o inconscient. Només amb la mirada i l’expressió podem transmetre frustració, desconfiança en l’altre, resignació… o tot el contrari. Només s’aprèn per emocions. Hi ha emocions positives i negatives. Per exemple al Japó i a Corea s’aprèn per por al fracàs, fa molts anys apreníem per por al càstig físic. S’aprenia així, però l’aprenentatge anava associat a una emoció negativa i la persona associava aprenentatge a càstig, por… i li era difícil voler tornar a aprendre.
Amb les emocions positives passa el contrari, i com he dit aquestes es poden transmetre de forma conscient o inconscient, per tant hem d’aprendre a transmetre aquestes emocions positives. És molt important, va dir i va ser molt aplaudit, quan entrem a l’habitació del nostre fill/a, o el professor entra a la classe, no pensem que entrem a ENSENYAR, sinó que entrem a APRENDRE, no cal ni que ho verbalitzem, només amb aquest únic pensament allò que transmetem serà molt diferent, serà un coneixement compartit, basat en la confiança i tindrà molt més èxit, perquè el fill/a-alumne/a activa les anomenades neurones-mirall i percebrà una situació molt diferent.
ESTEVE RIBALTA